Muntanyes
Visió poètica del delta i les muntanyes
És la llum, la llum que reflecteixen els núvols i la boira. El resplendor de la nuvolada blanca i de la boira que emergeix -erupció de claror- de les entranyes més profundes de les roques, de les esquerdes obertes a la terra. I són els cims, el perfil, tallant, de les muntanyes, les arestes mai no domades per l’agressió dels vents ni de les pluges, arestes dures, esmolades. I són les formes fascinants amagades per les pedres, el rocam i la molsa, i la vida oculta i silent d’aquells paratges, aparentment no accessibles a la mirada humana.
I són potser camins, viaranys esbossats tot just entre algunes branques, baixades perdudes al voltant d’una mola que ens deixen intuir la planura horitzontal al peu de les muntanyes. Contrapunt a les formes complexes de les roques, són el repòs i la calma, l’ordre i la pau de les aigües someres calladament cobrint l’arena i fent un immens espill de tot el delta. Al fons, a l’horitzó, es fonen suaument el cel i l’aigua.
Tècnica? Mirada del fotògraf a la recerca d’una estètica? Obra d’art? Imatges, a la fi, d’una terra viva, sense destrossa. Imatges d’una autèntica bellesa.
Zoraida Burgos
Muntanyes
Muntanyes petites, potser massa petites perquè algú els diga muntanyes.
Ja ho sé, natros, d’un tros de secà, en diem muntanyeta.
Muntanyes de coscolls, argilagues i romer —les del coll de l’Alba, el Boix i també Cardó—; de pi i carrasques, d’estes poques.
Més esveltes i frondoses són les del Port, més esquerpes i més mascles.
De vegades, són tempestes; d’altres, vent i núvols, després, boires. La calma és una línia d’horitzó on apareix el Delta; a la Caramella, es guarden rostres a les roques; molt prompte surt la lluna al coll de l’Alba.
Trossets de muntanyes, sentides, íntimes.
Són les meues muntanyes i sé que no en trobaré de millors.
És la meua visió. Un treball encara inacabat, realitzat al llarg d’un any, que he volgut dotar d’una mirada subjectiva, íntima i sentida.
Sota un tractament que vol acostar-se al purisme fotogràfic, utilitzant una càmera de 35mm, aquestes fotografies, de concepte analògic, reben des de l’inici el tractament digital, i les sals de plata del negatiu i còpia són substituïdes per píxels i gotes de tinta que s’alien amb el seleni.
Jep Colomé, Maig de 2016
Museu de Tortosa: Sala Antoni Garcia, Tortosa. 2016